18 de Novembre de 2008
Aquests dies es parla molt de la necessitat d’un nou sistema financer, de major regulació, de participació de l'Estat en el capital, de refundació del sistema capitalista, etc..- Sembla com si estiguéssim parlant d’un mon aliè a les persones, com si aquestes no haguéssim participat en el desenvolupament de la crisi, en la seva dinàmica, en el seu funcionament, en el seu control, i en els seus ambiciosos beneficis.- I, en tot cas, molt es parla de les causes reals que ha originat l’ensorrament financer internacionalment, però poca informació se’ns manifesta clarament de la pèssima situació econòmica actual en el nostre país.- Crec que no tan sols la culpa és de l’ambició descontrolada de certes persones i institucions dels E.E.U.U., doncs la nostra crisi, la més pròxima a nosaltres, alguna de les nostres institucions o algú més a prop també té a veure o la copiat.- Fixem-nos que s’estan produint molts contactes entre gent instal·lada en el poder polític i financer (bancs, caixes d’estalvi, etc.), amb el recolzament segur d’alguns tècnics economistes de renom i personatges de l’Administració estatal.- Molts contactes, però que en cap moment es comunica clarament el fons i forma dels temes tractats, els seus acords i possibles solucions.- En gran part, perquè se senten culpables de la gravetat?.- Sens dubte, dóna la sensació que alguns s’amaguen en la seva inoperància, creant inconscientment incertesa i inseguretat.- Diem, la culpa la tenen els nord-americans, els ianquis!, en els fons, aquest és certament el nostre general pensament, donada la informació que rebem dels mitjans de comunicació de signe polític i de certes persones intel·lectuals.- Mentrestant, el país pateix les conseqüències de “la nostra crisi”.
Es diu que una de les causes ve donat per un sistema del tot arbitrari de qualificació (ràtings) de les entitats de crèdit, realitzat i controlat en general per societats americanes.- Però mentrestant, les nostres entitats de crèdit “tradicionals” s’han aprofitat.- Bancs i Caixes d’Estalvis assabentades d’aquestes, operacions i amb desmesurada ambició de molts dels seus dirigents, han anat creant la seva “torre de marfil”.- Mitjançant fàcils disponibilitats de diners “interbancaris” i d’inversió de l’exterior, destinada a operacions conjunturals i especulatives, han motivat sense escrúpols, inclús als seus propis clients, a participar en tals operacions assegurant-los el finançament.- Excessiva ambició d’expansió territorial, inclús a vegades per interessos aliens a l’entitat; nous edificis amb noves flamants oficines amb despatxos “de ministre”; amb afany de disparats beneficis, destacant sempre els percentatges dels resultats obtinguts; carrera de millors dividends, any rere any: interès en donar-se a conèixer socialment a través dels mitjans de comunicació; ranking competitiu entre les entitats del sector, com si es tractés d’una activitat esportiva; despilfarrant en la inversió activa; etc., en definitiva: excessiu ego personal, falta de sobrietat i ambició descontrolada.- En la nostra societat molts directius amb càrrecs de responsabilitat, al final del seu mandat, troben refugi com a consellers de societats creades per les mateixes entitats de crèdit i a vegades en institucions públiques.- El sistema no és el culpable, en som els personatges que, com actors principals, som víctimes d’una escassa mentalitat d’ètica social.- Resultat final, sense ètica ni sentit responsable han tancat el crèdit als propis clients i a la producció, creant una crisi imparable de resultats imprevistos.- Es tracta, doncs, d’una crisi provocada fonamentalment per la falta de valors de la majoria de dirigents ambiciosos.
Conseqüències de tot això: ATUR i més atur, pel tancament d’activitats dels autònoms, pimes, petits comerços, constructors, etc..- Incerteses, desestabilització en les famílies, incompliment de pagaments i, sense remei, aproximament d’impostos, etc..- Crisis financera amb possible trencament de la nostra societat, tan privada com pública.- Reiterem, per la seva importància, la manca actual de crèdits a la producció, que sense sentit responsable ni escrúpol, no respecten a clients de molts anys a ells confiats.- Entenem les seves raons tècniques, però no les compartim.- El Govern de l’Estat i l’Autonomia ha de treballar en un pla a curt termini, a mig i llarg, diferenciats.
Sense solucions: És evident que les decisions i acords polítics de la recent conferència a Washington, dels quals no serem informats com hauria de ser, esperem seran beneficiosos a llarg termini, però ens temem no aniran destinats d’immediat a qui pateixen les conseqüències i si afavoriran a la mateixa actual estructura bancària del nostre país que, en general, ha creat o ha participat en la crisi local.- Modificaran i ampliaran sistemes de control; emetran promeses, trauran “conills de les seves chisteres”; etc., seguiran els mitjans de comunicació informant-nos diàriament, amb opinions a favor o en contra, segons els convingui als seus interessos i ideologia, i suportarem els més tràgics fets humans: famílies trencades, violència de gènere, pederàstia, fam, noves malalties mentals, escassa docència, divorcis, etc. i els responsables directes, tots, de nou, a viure que són dos dies.- (No som pessimistes, aquesta és la realitat de la societat actual).
Amb solucions: Aquells països que, en general, els seus homes i dones consideren que la vida és un pas transcendental, creients o no, si aprendran la lliçó de la crisi.- Renovaran valors humans individuals i, per tant, afavoriran a la societat en la qual viuen.- Renovaran els seus quadres directius, creant capital humà.- Prendran mesures per fer ressorgir a emprenedors i pimes, únics que directament poden crear i aportar nous llocs de treball estables, dignes i millor pagats, així com riquesa econòmica social.- Renovaran l’autoritat i responsabilitat dels professors i directius a les escoles i centres d’ensenyament mitjà, fent-los de nou “mestres”.- Els pares de família, biològics o d’adopció, buscaran i aplicaran, pels seus fills i descendents, una llibertat responsable positiva, individual i col·lectiva, no capriciosa i irresponsable, per una deguda i honesta formació de la ment i el seu cor, hauran après la lliçó per a què en el seu país no torni a existir de nou una crisi promoguda i ocasionada per l’actual materialisme i consumisme insaciables, provocat per una ambició irresponsable desaforada.- Ambició humana sempre, però no superior al seu abast, al servei del bé comú, amb solidaritat.- I, el nostre país, Catalunya, ... veurem, millor dit, no sé si ho veuré, però sí hem de lluitar i col·laborar per millorar al màxim i tornar a ser una societat emergent, puntera i exemplar.
En definitiva, com diu el meu bon amic i company del Grup BC i del nostre Projecte, Sr. Jordi Tomás, no es tracta de “una època renovada, sinó d’una nova època”.
Gràcies per la seva lectura.
Isidre Segura Petit
Grup BC i President Fundador del Col·legi LLOR
