30 de juny de 2009
Dins el negatiu “maremàgnum” polític a l’Estat i a Catalunya, com a conseqüència de la greu crisi financera, és gratificant conèixer les grans obres socials a favor dels més humils que han portat i estan portant a terme persones vinculades al cristianisme, en particular de forma més directa a l’Església Catòlica, com són l’ex-jesuïta Vicenç Ferrer i l’organització Càrites.
El primer, dedicant la seva vida i la dels seus familiars a fer sobresortir a dos milions de persones d’un territori llunyà dels pèssims i tradicionals costums, on els seus governants i gurús sembla que no els importa res l’esclavitud i la misèria humana que hi ha impregnada en la seva societat.- En Vicenç Ferrer se’l coneix com aquell religiós que el seu dia va deixar la disciplina jesuïta per dedicar-se al bé social en contra d’una situació inacceptable, però en el fons poc realment se’l coneix per la grandiositat de la seva decisió i de la seva obra.- Deixant el suport humà que significava la pertinència a una ordre religiosa de gran transcendència arreu del món, ha estat capaç de fer un esforç sobrehumà, per fer un “pont d’esperança” com és canalitzar recursos de gent de bona voluntat, d’Espanya i altres indrets, al seu país, per facilitar, principalment a les dones del reconegut territori de la India, l’alliberament dels seus tristos i llastimosos problemes de subsistència en una societat que poc havia col·laborat en el seu alliberament.- El seu llegat, extraordinaris descobriment i instruments com són els “mini-crèdits”, és el revulsiu que els dos milions d’habitants d’Anantapur han gaudit com a manà.
Càrites també ha fet i està fent una obra semblant, però en lloc de ser una obra personal i familiar, es tracta d’una obra col·lectiva que any rere any i amb silenci, sense publicitat ni vanaglòria, està portant a terme l’Església Catòlica des dels Bisbats.- Fa uns quants dies un cèlebre diari de Barcelona, en un dels seus articles de l’editorial, el Director exposava unes xifres també espectaculars, com són: 600.000 persones que Càrites Barcelona ha socoregut a la seva Diòcesi, mitjançant generosa i gratuïta acollida, superant en 200.000 persones les ateses l’any 2008.- Gràcies a un exèrcit, també abnegat, silenciós i mai aplaudit, de 56.000 voluntaris i de 4.400 treballadors contractats, Càrites està fent possible, a un país que viu en mig d’una opulenta i creguda nació com és Catalunya, a una gran xifra de persones i famílies desprotegides per la crisi financera actual, que a molts polítics i directors d’entitats financeres, salvo excepcions, han provocada, en els darrers dos anys.- Però ja no vull parlar d’aquests, ja tindrem temps per fer-ho, si s’escau.
Vull simplement oferir un senzill homenatge a Vicenç Ferrer i a Càrites, i als deus desconeguts cooperants, pel seu esperit d’AMOR al pròxim que ha i està demostrant de forma autèntica i humil, vertader exemple de l’Amor fratern que Jesucrist ens va ensenyar (vertaderes arrels del món occidental), que tot cor ben format i obert a Déu i al pròxim, és capaç de donar, sense esperar cap recompensa.- Si la crisi actual, fruit de l’ambició “descontrolada” que en general portem tots els demés dins nostre com estigma “maligne”, ens fa reaccionar favorablement canviant el camí que tota societat desencaminada sense valors porta a terme erròniament, societat civil i pública, siguem al menys humils, frenem i modifiquem les nostres ambicions, fins avui com hem esmentat “descontrolades”.
Gràcies “father” Vicenç Ferrer i amics de Càrites per la vostra generositat i per mostrar-nos el vertader camí a seguir.- Si volem instaurar més justícia i solidaritat, valors que s’estan perdent, hem de profunditzar en omplir de nou (també els funcionaris públics) de valors les nostres institucions, l’ensenyament públic i privat, les nostres activitats i els nostres legítims objectius econòmics i socials.- Hem d’engrescar-nos en projectes i en un discurs d’esperança, perquè “tot està per fer, tot és possible”, principalment avui en el sector financer.
Isidre Segura i Petit
Samuel Segura i Renau
