16 d’octubre de 2008

AVANTATGES DE LA INTEGRACIÓ “PLURI-SECTORIAL” EN EL CAPITAL SOCIAL D’UNA ENTITAT D
E CRÈDIT COOPERATIU

Els (socis) inversors d’una Entitat de Crèdit ”tradicional” cerquen principalment un DIVEDEND i unes possibles substancioses PLUSVÀLUAS anual.- Aquells que disposen d’una bona quantitat d’accions, es de suposar tenen a l’abast privilegis addicionals.- Els Socis d’una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” cerquen els referits valors econòmics però, fonamentalment, serveis de recolzament a les seves activitats i la identificació social de la seva pertinència.

Els recolzaments a l’associat, poden ser en base als diversos serveis bancaris, que disposi l’Entitat de Crèdit o aquells que sol·liciti directament el Soci, siguin de signe econòmic (serveis crediticis), o una inversió conjunta per una nova activitat, etc.- Com és natural, en aquesta darrera, sempre serà possible en funció del volum econòmic que pugui generar, el moviment operatiu financer i el benefici estimat.- Seguidament exposem una real suposició, que pateixen certs associats del sector agrari, en conflicte entre el mercat productiu i el consumidor, la solució del qual pot buscar-se a través d’una entitat de crèdit cooperatiu “pluri-sectorial” afí.

Dèiem en el comentari de data 3 ct. mes que els agricultors de Lleida estan molestos degut a un ingrés mitjà pels préssecs de 0,75 €/kg, mentre el consumidor a Barcelona pagava uns 3,5 €/kg.- A simple vista, estarem tots d’acord que el diferencial econòmic és excessiu, desfavorable al sector productiu.- Un recent estudi ens indica que a pesar de les nombroses despeses comercials: transport; lloguer de locals, l’inversió a fer en cambres frigorífiques, el personal comercial, despeses generals i un marge racional no especulatiu, el sector productiu, pot incrementar els ingressos en un 50 %, xifra important, depenent naturalment del volum i varietat del gènere a vendre.- És evident que a mesura que augmenta la diversificació de productes per a una mateixa xarxa comercial o punts de venta, el diferencial econòmic a favor del sector productiu és força més interessant, tant si son les botigues de propietat, com de lloguer, o en “franquícia”.- S’imaginen què significa per l’agricultor incrementar els seus ingressos en un 50%?

El lector s’adonarà que per a disposar d’una xarxa de punts de venta, inclús una simple directa comercialització, el factor inversió és determinant.- En tot cas, sempre és necessari l’existència d’una inversió i per tant transcendent participar en una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” en el capital social, com és el nostre Projecte, junt amb una direcció professional amb experiència financera, donada la inversió i control administratiu que comportaria tal estructura i activitat.- És evident que la responsabilitat de les decisions a prendre han de ser portades a terme mitjançant un Departament Sectorial intern, compartit, en aquest cas, pel sector agrari, membres de l’entitat financera i professionals del sector, amb clara visió de la seva funció i objectius, tal com es dóna en les excel·lents entitats de crèdit pluri-sectorials de Quebec (Canadà).- A més a més per obrir mercats a l’exterior és bàsic estar vinculat en una pròpia entitat de crèdit, de mentalitat oberta a quants més millors sectors.

Els comentaris econòmics aportats són ben entenedors i exemplars a favor d’un necessari associacionisme pluri-sectorial participatiu en una entitat de crèdit, per una màxima i diversificada font de recursos i de serveis bancaris i financers específics de cada sector participatiu i individualment, amb els seus corresponents beneficis, pel bé del sector, siguin PIMES i Emprenedors participants, de règim mercantil tradicional o de l’Economia Social, sempre, ben estudiades les propostes i gestionades correctament.

Aquestes són les expectatives i beneficis que el nostre Grup BC aporta mitjançant el nostre Projecte d’Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial”, pel seus coneixements i experiència financera i empresarial.

Isidre Segura i Petit

3 d'octubre de 2008

Estarem d’acord en que aquells que s’esforcen durant qualsevol crisi i en tot moment, cercant i oferint noves oportunitats, són els qui més futur aporten a la comunitat ciutadana.- El Grup BC, obert en tot moment a la participació de qualsevol persona i col·lectiu, no importa activitat sectorial, ve promocionant la creació d’un “banc cooperatiu” a Catalunya, a l’objecte de disposar el país d’una institució moderna financera, lliure de tota especulació, amb esperit de servei personal i col·lectiu.

Al nostre país té una estructura territorial comarcal consolidada (en un futur ampliat amb el concepte de vegueries), del tot apropiada per desenvolupar una semblant entitat, amb mentalitat coherent per la llarga història catalana favorable a l’associacionisme social, aportant un generós esperit de servei, no exent d’interessos individuals, com és natural, però no egoístics..- Els nostres gremis, corals, mútues, ateneus, etc., en són fidels i rotunds testimonis.- Donada la necessitat d’aglutinar la societat actual, on el sentiment català és factor decisiu de bon exemple, la considerem punt de reflexió favorable a la nostra proposta.- No es tracte de desestimar les entitats de crèdit tradicionals, sinó de posar a l’abast de tothom els avantatges dels “bancs cooperatius”, sumant-nos a països punters com Alemanya, Holanda, França, etc. i, en especial, a països molt semblants al nostre, com Québec (Canadâ) i País Basc.- Una altra consideració, de gran abast, és la necessitat d’homogeneïtzar el pensament de recolzar els interessos de la gent de les comarques i el de les quatre capitals, àrees metropolitanes.- El nostre individualisme, exagerat avui dia com a conseqüència dels efectes immigratoris passats i presents, i per la nefasta actual situació financera, ens ha portat a oblidar la nostra personalitat i cultura associativa, imperant tan sols els interessos personals.- És evident que els temps actuals, com coneixem, sols impera la llei financera deshumanitzada de caràcter egoista que precisa d’un subjecte amb talant positiu, com són les entitats de crèdit cooperatiu, oberta al servei de tots els seus Associats i de quants tercers lliurement s’integrin.- Aquestes són les bases de la nostra proposta i Projecte.

El passat cap de setmana, visitant la Fira de Sant Miquel, de Lleida, varem tenir ocasió de comentar, amb un bon amic del sector agrari, quelcom interessant sobre diversos punts, com la “distància” entre la gent de les comarques de Lleida i, en especial, amb la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.- Manifestava el bon amic que, mentre l’agricultor rep pels préssecs cultivats a la zona un màxim d’un euro per kilo, el consumidor a Barcelona paga fins a tres euros, preguntant-se: què fer, en favor mutu ?.- Al temps, jo li exposava que l’única solució és unir interessos econòmics, mitjançant l’integració participativa en el nostre projecte d’entitat “bancària cooperativa”, com a fet decisiu favorable per a tots.- És cert que els fets econòmics afecten els pensaments, comportant sospites realment inexistents entre entorns i sectors diferents, creant reserves i ofuscacions.- Els dos, manifestàvem seria un error deixar consolidar aquestes negatives creences, puig les dues parts es necessiten i estan predestinades a cercar col·laboracions mútues, que afavoreixin ambdues parts, si volen fer quelcom de futur beneficiós.- L’exemple dels “préssecs”, és vital.- No hem de tenir por a una integració sectorial, molt al contrari, puig en tot moment “la unió fa la força”.- Hem de tenir un mutu pensament positiu, sense mirar-nos el melic i participar en un mateix Projecte (en majúscula), com es la creació d’un “banc cooperatiu” com a “pal de paller”, donant, al temps, entrada i participació a pimes de l’economia social, autònoms i persones afins i entusiastes d’aquesta opció de propis serveis bancaris i a tercers afins.

Tenim avui el clar exemple del que succeeix si les finances estan en mans d’uns quants ambiciosos de riqueses i poder econòmic, per pocs que siguin.- Els països tenen una necessitat imprescindible d’entitats de crèdit ben gestionades i responsables, millor regulades per salvaguardar els estalvis confiats.- El tancament creditici actual és una prova clara que, en els darrers anys, alguns no ha fet els deures de forma correcte, embarcant a tercers- En aquest sentit s’ha de contemplar que les activitats dels “bancs cooperatius” van dirigides arreu del mon, en percentatge majoritari, als propis Socis de l’entitat, recolzant les seves activitats, amb el degut dret i obligació institucional de control.

Molts exemples favorables podem aportar del Québec, país de mentalitat i cultura molt semblant a Catalunya, però seria interminable.- Igualment sobre el País Basc, però en aquest cas, tan sols una minoria de catalans i de la resta de l’Estat coneixem el gran recolzament que aporta l’existència de la seva cooperativa de crèdit, origen i font de la formidable agrupació empresarial i autònoma que disposen, de sectors agraris, industrials i de serveis.- Els dos exemples són, vertaders miralls del nostre Projecte.

Isidre Segura i Petit

javascript:void(0)