16 d’octubre de 2008
AVANTATGES DE LA INTEGRACIÓ “PLURI-SECTORIAL” EN EL CAPITAL SOCIAL D’UNA ENTITAT D
E CRÈDIT COOPERATIUEls (socis) inversors d’una Entitat de Crèdit ”tradicional” cerquen principalment un DIVEDEND i unes possibles substancioses PLUSVÀLUAS anual.- Aquells que disposen d’una bona quantitat d’accions, es de suposar tenen a l’abast privilegis addicionals.- Els Socis d’una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” cerquen els referits valors econòmics però, fonamentalment, serveis de recolzament a les seves activitats i la identificació social de la seva pertinència.
Els recolzaments a l’associat, poden ser en base als diversos serveis bancaris, que disposi l’Entitat de Crèdit o aquells que sol·liciti directament el Soci, siguin de signe econòmic (serveis crediticis), o una inversió conjunta per una nova activitat, etc.- Com és natural, en aquesta darrera, sempre serà possible en funció del volum econòmic que pugui generar, el moviment operatiu financer i el benefici estimat.- Seguidament exposem una real suposició, que pateixen certs associats del sector agrari, en conflicte entre el mercat productiu i el consumidor, la solució del qual pot buscar-se a través d’una entitat de crèdit cooperatiu “pluri-sectorial” afí.
Dèiem en el comentari de data 3 ct. mes que els agricultors de Lleida estan molestos degut a un ingrés mitjà pels préssecs de 0,75 €/kg, mentre el consumidor a Barcelona pagava uns 3,5 €/kg.- A simple vista, estarem tots d’acord que el diferencial econòmic és excessiu, desfavorable al sector productiu.- Un recent estudi ens indica que a pesar de les nombroses despeses comercials: transport; lloguer de locals, l’inversió a fer en cambres frigorífiques, el personal comercial, despeses generals i un marge racional no especulatiu, el sector productiu, pot incrementar els ingressos en un 50 %, xifra important, depenent naturalment del volum i varietat del gènere a vendre.- És evident que a mesura que augmenta la diversificació de productes per a una mateixa xarxa comercial o punts de venta, el diferencial econòmic a favor del sector productiu és força més interessant, tant si son les botigues de propietat, com de lloguer, o en “franquícia”.- S’imaginen què significa per l’agricultor incrementar els seus ingressos en un 50%?
El lector s’adonarà que per a disposar d’una xarxa de punts de venta, inclús una simple directa comercialització, el factor inversió és determinant.- En tot cas, sempre és necessari l’existència d’una inversió i per tant transcendent participar en una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” en el capital social, com és el nostre Projecte, junt amb una direcció professional amb experiència financera, donada la inversió i control administratiu que comportaria tal estructura i activitat.- És evident que la responsabilitat de les decisions a prendre han de ser portades a terme mitjançant un Departament Sectorial intern, compartit, en aquest cas, pel sector agrari, membres de l’entitat financera i professionals del sector, amb clara visió de la seva funció i objectius, tal com es dóna en les excel·lents entitats de crèdit pluri-sectorials de Quebec (Canadà).- A més a més per obrir mercats a l’exterior és bàsic estar vinculat en una pròpia entitat de crèdit, de mentalitat oberta a quants més millors sectors.
Els comentaris econòmics aportats són ben entenedors i exemplars a favor d’un necessari associacionisme pluri-sectorial participatiu en una entitat de crèdit, per una màxima i diversificada font de recursos i de serveis bancaris i financers específics de cada sector participatiu i individualment, amb els seus corresponents beneficis, pel bé del sector, siguin PIMES i Emprenedors participants, de règim mercantil tradicional o de l’Economia Social, sempre, ben estudiades les propostes i gestionades correctament.
Aquestes són les expectatives i beneficis que el nostre Grup BC aporta mitjançant el nostre Projecte d’Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial”, pel seus coneixements i experiència financera i empresarial.
Isidre Segura i Petit
|
Publica un comentari a l'entrada