30 de desembre de 2008

ENTITAT COOPERATIVA DE CRÈDIT « PLURI-SECTORIAL »

POLITIQUES DE SUPORT FINANCER AL

Soc de l’opinió que en els darrers cinquanta anys, un dels errors de Catalunya ha estat la manca de polítiques d’iniciatives financeres pròpies de suport, principalment: a l’agricultura, a les pimes i emprenedors; d’investigació i d’innovació; de formació d’oficis; i de recolzament a l’exportació.- De fet, han existit iniciatives semblants, però sempre de caràcter d’iniciativa individual o mitjançant l’estàtic sistema burocràtic de l’Administració.- No ha existit una entitat de crèdit tradicional compromesa en promocionar aquestes activitats i suport, sols ho han fet a títol publicitari i d’imatge.- Tothom ha tingut a les entitats de crèdit com un negoci dedicat exclusivament a serveis financers i bancaris, com si es tractés d’unes entitats amb l’únic objectiu de “comprar i vendre” diners, acontentant-se els seus Socis a cobrar tan sols uns dividends, com a qualsevol altra activitat.- Resti clar, no estic negant el millorament del benestar social del país gràcies, en bona part, el motor econòmic que ha representat ser-ne membre de la Unió Europea i, a Catalunya i resta de l’Estat, a un nivell acceptable professional i esperit de superació individual.- Hem de reconèixer que s'ha millorat el sentit i dedicació de les Obres Socials de les entitats de crèdit, principalment les Caixes d'Estalvis, però ha mancat informació pragmàtica.

Als països occidentals més avançats, des de fa forces anys varen observar la conveniència de constituir entitats o seccions de crèdit sota la forma jurídica d’associacionisme sectorial o cooperatiu, i més endavant donant entrada a altres sectors, creant la modalitat d’entitats de crèdit cooperatiu associat, amb la qual cosa la seva expansió i garantía han estat il·limitades, així com del tot competitives.- Però volem avui destacar:

1. Un dels errors del nostre país va ser acontentar-se en la transició política, de tan sols l’aspecte d’organització de la societat sota la forma de partits polítics democràtics, que és d’agrair, continuant amb la mateixa estructura bancària tradicional i financera del sector privat i públic, si bé millorant-los, especialment en quant a normatives de seguiment i control, però sense profunditzar socialment- Catalunya, en aquesta etapa de transició, no va voler o no li van deixar gaudir d’un sistema financer de Conveni i de pròpia organització, com sí assoliren i gaudeixen el País Basc i Navarra.

2. Mentre que en la Generalitat Valenciana, els saldos i Dipòsits dels clients de passiu en les Seccions de Crèdit estan garantits, segons sistema que disposen els Bancs i Caixes d’Estalvis, a Catalunya no és així, per no haver-ho estimat oportú o no negociat al seu moment.- Convé modificar la normativa actual sobre aquestes locals institucions de base cooperativa, com l’actual Secretaria General de la Direcció General d’Economia i Finances desitja portar a terme entre d’altres, confiant se les doti de la esmentada Garantia de Dipòsits.

3. Es diu convé una reestructuració sectorial de les entitats de crèdit, mitjançant fusions, motivada per la globalització del sistema financer.- Prestigiosos economistes, professionals de la banca i autoritats del sistema, així ho estan estudiant, per opinar respecte a aquest particular.- Però no han de recular en el sentit de banc comarcal.- A Catalunya és vital.

4. El miler d’associats del nostre Grup BC, venim treballant des de fa dotze anys per assolir una llicència per la constitució d’una entitat cooperativa de crèdit de caràcter comarcal, d’àmbit estatal, oberta a tota lliura participació “pluri-sectorial”.- Malgrat que a Catalunya sentim una certa veneració vers Barcelona com a “cap i casal” del nostre país, insistim, per ser del tot necessari, en disposar d’una entitat de crèdit, de caràcter “comarcal” que vetlli i recolzi les activitats de cada comarca, pel seu fet diferencial, fent possible, si s’escau, que els estalvis produïts s’auto-inverteixin.

5. Per superar el retard de la nova llicència, especialment ara per la crisi, estem en contacte amb una cooperativa de crèdit del país per associar-nos.- És just, abans de tot, agrair als dirigents d’aquesta institució l’excel·lent tracte i consideracions rebudes. El nostre objectiu i praxis han estat comunicades al Departament d’Economia, així com la nostra plena disposició en una immediata lliure integració del sector cooperatiu que ho desitgin, amb Seccions de Crèdit o no, així com de qualsevol entitat de l’Economia Social, Pimes i Emprenedors, formant un veritable i fort “banc cooperatiu” a Catalunya, com disposen els països més avançats econòmicament, com Alemanya, França, Holanda, Quèbec, etc.

6. Insistim en la consideració imprescindible de que la nova entitat de crèdit sigui participada de forma “pluri-sectorial”, per l’avantatge de seguretat davant qualsevol crisi sectorial i pels beneficis comarcals que aportaria la seva expansió dels serveis.- De cap manera ha de ser sectorial, evitant també el risc de creure els associats es tracta d’una institució d’exclusiva disposició per la pròpia inversió Activa. Si així fos entesa, amb la nova normativa i garantia pels Dipòsits seria suficient disposar tan sols d’una Secció de Crèdit, degudament garantits els Dipòsits dels Associats i dels Socis-Col·laboradors, no caldria ser “banc cooperatiu”.

7. En definitiva, la nostra opinió és transformar la llicencia bancària disponible a Catalunya en un “banc cooperatiu” de lliure participació, com contemplem en el nostre projecte, sota el seguiment i control de la Direcció General de Política Financera, amb l’avinentesa de la Direcció General de Cooperatives, de la Generalitat de Catalunya, i d’aquelles Institucions, Federacions i grups afins al sector, així com de l’Associació de Pimes i Emprenedors del país, però sempre ben regulada i millor gestionada.

8. Entenem, però considerem denunciables, per no ser acceptables, les practiques actuals de comissions i despeses que venen practicant les entitats tradicionals de crèdit, tant a particulars com a empreses, en especial el tancament creditici actual, per una manca de suport als propis addictes clients i com a factor directe del increment cada dia més acusat del difícil funcionament i gestió de pimes i emprenedors, com es demostra amb les nombroses desaparicions, que porta a un desmesurat increment de l’atur i a una més profunda crisi social.- No acusem en particular a ningú, però si d’una imprescindible revisió i major control de les autoritats sobre la gestió i decisions de l’ICO i directius de l’actual sistema bancari i financer, per ser-ne factor de directa importància.- Aquestes exposicions son clares en quant a una bona part de la crisi actual.- El lliure mercat, es basic i imprescindible per un bon desenvolupament social general, però sempre justament legislat i ben normalitzat pels Governs respectius, principalment en quant a seguiment i control, però, s’ha d’entendre el dret a una llibertat creativa, no de lliures negatives decisions, puig es tractaria, en aquest cas, d’un llibertinatge injust i d’opressió a tercers, així com d’un nefast intervencionisme i de bel·ligerant aprofitament, per qui sigui.- No oblidem tampoc a una definitiva reestructuració de la Unió Europea política i en normes de control econòmic i financer.- La lliure activitat de l’esser humà i de qualsevol entitat, és per crear fruits i riquesa individual i col·lectiva, per tant subjecta a una essencial ètica de respecte al pròxim.- La creença tan sols a uns drets individuals, sols porta a una situació general de funestes conseqüències i de crisi.