30 de desembre de 2008

ENTITAT COOPERATIVA DE CRÈDIT « PLURI-SECTORIAL »

POLITIQUES DE SUPORT FINANCER AL

Soc de l’opinió que en els darrers cinquanta anys, un dels errors de Catalunya ha estat la manca de polítiques d’iniciatives financeres pròpies de suport, principalment: a l’agricultura, a les pimes i emprenedors; d’investigació i d’innovació; de formació d’oficis; i de recolzament a l’exportació.- De fet, han existit iniciatives semblants, però sempre de caràcter d’iniciativa individual o mitjançant l’estàtic sistema burocràtic de l’Administració.- No ha existit una entitat de crèdit tradicional compromesa en promocionar aquestes activitats i suport, sols ho han fet a títol publicitari i d’imatge.- Tothom ha tingut a les entitats de crèdit com un negoci dedicat exclusivament a serveis financers i bancaris, com si es tractés d’unes entitats amb l’únic objectiu de “comprar i vendre” diners, acontentant-se els seus Socis a cobrar tan sols uns dividends, com a qualsevol altra activitat.- Resti clar, no estic negant el millorament del benestar social del país gràcies, en bona part, el motor econòmic que ha representat ser-ne membre de la Unió Europea i, a Catalunya i resta de l’Estat, a un nivell acceptable professional i esperit de superació individual.- Hem de reconèixer que s'ha millorat el sentit i dedicació de les Obres Socials de les entitats de crèdit, principalment les Caixes d'Estalvis, però ha mancat informació pragmàtica.

Als països occidentals més avançats, des de fa forces anys varen observar la conveniència de constituir entitats o seccions de crèdit sota la forma jurídica d’associacionisme sectorial o cooperatiu, i més endavant donant entrada a altres sectors, creant la modalitat d’entitats de crèdit cooperatiu associat, amb la qual cosa la seva expansió i garantía han estat il·limitades, així com del tot competitives.- Però volem avui destacar:

1. Un dels errors del nostre país va ser acontentar-se en la transició política, de tan sols l’aspecte d’organització de la societat sota la forma de partits polítics democràtics, que és d’agrair, continuant amb la mateixa estructura bancària tradicional i financera del sector privat i públic, si bé millorant-los, especialment en quant a normatives de seguiment i control, però sense profunditzar socialment- Catalunya, en aquesta etapa de transició, no va voler o no li van deixar gaudir d’un sistema financer de Conveni i de pròpia organització, com sí assoliren i gaudeixen el País Basc i Navarra.

2. Mentre que en la Generalitat Valenciana, els saldos i Dipòsits dels clients de passiu en les Seccions de Crèdit estan garantits, segons sistema que disposen els Bancs i Caixes d’Estalvis, a Catalunya no és així, per no haver-ho estimat oportú o no negociat al seu moment.- Convé modificar la normativa actual sobre aquestes locals institucions de base cooperativa, com l’actual Secretaria General de la Direcció General d’Economia i Finances desitja portar a terme entre d’altres, confiant se les doti de la esmentada Garantia de Dipòsits.

3. Es diu convé una reestructuració sectorial de les entitats de crèdit, mitjançant fusions, motivada per la globalització del sistema financer.- Prestigiosos economistes, professionals de la banca i autoritats del sistema, així ho estan estudiant, per opinar respecte a aquest particular.- Però no han de recular en el sentit de banc comarcal.- A Catalunya és vital.

4. El miler d’associats del nostre Grup BC, venim treballant des de fa dotze anys per assolir una llicència per la constitució d’una entitat cooperativa de crèdit de caràcter comarcal, d’àmbit estatal, oberta a tota lliura participació “pluri-sectorial”.- Malgrat que a Catalunya sentim una certa veneració vers Barcelona com a “cap i casal” del nostre país, insistim, per ser del tot necessari, en disposar d’una entitat de crèdit, de caràcter “comarcal” que vetlli i recolzi les activitats de cada comarca, pel seu fet diferencial, fent possible, si s’escau, que els estalvis produïts s’auto-inverteixin.

5. Per superar el retard de la nova llicència, especialment ara per la crisi, estem en contacte amb una cooperativa de crèdit del país per associar-nos.- És just, abans de tot, agrair als dirigents d’aquesta institució l’excel·lent tracte i consideracions rebudes. El nostre objectiu i praxis han estat comunicades al Departament d’Economia, així com la nostra plena disposició en una immediata lliure integració del sector cooperatiu que ho desitgin, amb Seccions de Crèdit o no, així com de qualsevol entitat de l’Economia Social, Pimes i Emprenedors, formant un veritable i fort “banc cooperatiu” a Catalunya, com disposen els països més avançats econòmicament, com Alemanya, França, Holanda, Quèbec, etc.

6. Insistim en la consideració imprescindible de que la nova entitat de crèdit sigui participada de forma “pluri-sectorial”, per l’avantatge de seguretat davant qualsevol crisi sectorial i pels beneficis comarcals que aportaria la seva expansió dels serveis.- De cap manera ha de ser sectorial, evitant també el risc de creure els associats es tracta d’una institució d’exclusiva disposició per la pròpia inversió Activa. Si així fos entesa, amb la nova normativa i garantia pels Dipòsits seria suficient disposar tan sols d’una Secció de Crèdit, degudament garantits els Dipòsits dels Associats i dels Socis-Col·laboradors, no caldria ser “banc cooperatiu”.

7. En definitiva, la nostra opinió és transformar la llicencia bancària disponible a Catalunya en un “banc cooperatiu” de lliure participació, com contemplem en el nostre projecte, sota el seguiment i control de la Direcció General de Política Financera, amb l’avinentesa de la Direcció General de Cooperatives, de la Generalitat de Catalunya, i d’aquelles Institucions, Federacions i grups afins al sector, així com de l’Associació de Pimes i Emprenedors del país, però sempre ben regulada i millor gestionada.

8. Entenem, però considerem denunciables, per no ser acceptables, les practiques actuals de comissions i despeses que venen practicant les entitats tradicionals de crèdit, tant a particulars com a empreses, en especial el tancament creditici actual, per una manca de suport als propis addictes clients i com a factor directe del increment cada dia més acusat del difícil funcionament i gestió de pimes i emprenedors, com es demostra amb les nombroses desaparicions, que porta a un desmesurat increment de l’atur i a una més profunda crisi social.- No acusem en particular a ningú, però si d’una imprescindible revisió i major control de les autoritats sobre la gestió i decisions de l’ICO i directius de l’actual sistema bancari i financer, per ser-ne factor de directa importància.- Aquestes exposicions son clares en quant a una bona part de la crisi actual.- El lliure mercat, es basic i imprescindible per un bon desenvolupament social general, però sempre justament legislat i ben normalitzat pels Governs respectius, principalment en quant a seguiment i control, però, s’ha d’entendre el dret a una llibertat creativa, no de lliures negatives decisions, puig es tractaria, en aquest cas, d’un llibertinatge injust i d’opressió a tercers, així com d’un nefast intervencionisme i de bel·ligerant aprofitament, per qui sigui.- No oblidem tampoc a una definitiva reestructuració de la Unió Europea política i en normes de control econòmic i financer.- La lliure activitat de l’esser humà i de qualsevol entitat, és per crear fruits i riquesa individual i col·lectiva, per tant subjecta a una essencial ètica de respecte al pròxim.- La creença tan sols a uns drets individuals, sols porta a una situació general de funestes conseqüències i de crisi.

24 de desembre de 2008

Aquests dies es parla molt de la necessitat d’un nou sistema financer, de major regulació, de participació de l'Estat en el capital, de refundació del sistema capitalista, etc..- Sembla com si estiguéssim parlant d’un mon aliè a les persones, com si aquestes no haguéssim participat en el desenvolupament de la crisi, en la seva dinàmica, en el seu funcionament, en el seu control, i en els seus ambiciosos beneficis.- I, en tot cas, molt es parla de les causes reals que ha originat l’ensorrament financer internacionalment, però poca informació se’ns manifesta clarament de la pèssima situació econòmica actual en el nostre país.- Crec que no tan sols la culpa és de l’ambició descontrolada de certes persones i institucions dels E.E.U.U., doncs la nostra crisi, la més pròxima a nosaltres, alguna de les nostres institucions o algú més a prop també té a veure o la copiat.- Fixem-nos que s’estan produint molts contactes entre gent instal·lada en el poder polític i financer (bancs, caixes d’estalvi, etc.), amb el recolzament segur d’alguns tècnics economistes de renom i personatges de l’Administració estatal.- Molts contactes, però que en cap moment es comunica clarament el fons i forma dels temes tractats, els seus acords i possibles solucions.- En gran part, perquè se senten culpables de la gravetat?.- Sens dubte, dóna la sensació que alguns s’amaguen en la seva inoperància, creant inconscientment incertesa i inseguretat.- Diem, la culpa la tenen els nord-americans, els ianquis!, en els fons, aquest és certament el nostre general pensament, donada la informació que rebem dels mitjans de comunicació de signe polític i de certes persones intel·lectuals.- Mentrestant, el país pateix les conseqüències de “la nostra crisi”.


Es diu que una de les causes ve donat per un sistema del tot arbitrari de qualificació (ràtings) de les entitats de crèdit, realitzat i controlat en general per societats americanes.- Però mentrestant, les nostres entitats de crèdit “tradicionals” s’han aprofitat.- Bancs i Caixes d’Estalvis assabentades d’aquestes, operacions i amb desmesurada ambició de molts dels seus dirigents, han anat creant la seva “torre de marfil”.- Mitjançant fàcils disponibilitats de diners “interbancaris” i d’inversió de l’exterior, destinada a operacions conjunturals i especulatives, han motivat sense escrúpols, inclús als seus propis clients, a participar en tals operacions assegurant-los el finançament.- Excessiva ambició d’expansió territorial, inclús a vegades per interessos aliens a l’entitat; nous edificis amb noves flamants oficines amb despatxos “de ministre”; amb afany de disparats beneficis, destacant sempre els percentatges dels resultats obtinguts; carrera de millors dividends, any rere any: interès en donar-se a conèixer socialment a través dels mitjans de comunicació; ranking competitiu entre les entitats del sector, com si es tractés d’una activitat esportiva; despilfarrant en la inversió activa; etc., en definitiva: excessiu ego personal, falta de sobrietat i ambició descontrolada.- En la nostra societat molts directius amb càrrecs de responsabilitat, al final del seu mandat, troben refugi com a consellers de societats creades per les mateixes entitats de crèdit i a vegades en institucions públiques.- El sistema no és el culpable, en som els personatges que, com actors principals, som víctimes d’una escassa mentalitat d’ètica social.- Resultat final, sense ètica ni sentit responsable han tancat el crèdit als propis clients i a la producció, creant una crisi imparable de resultats imprevistos.- Es tracta, doncs, d’una crisi provocada fonamentalment per la falta de valors de la majoria de dirigents ambiciosos.

Conseqüències de tot això: ATUR i més atur, pel tancament d’activitats dels autònoms, pimes, petits comerços, constructors, etc..- Incerteses, desestabilització en les famílies, incompliment de pagaments i, sense remei, aproximament d’impostos, etc..- Crisis financera amb possible trencament de la nostra societat, tan privada com pública.- Reiterem, per la seva importància, la manca actual de crèdits a la producció, que sense sentit responsable ni escrúpol, no respecten a clients de molts anys a ells confiats.- Entenem les seves raons tècniques, però no les compartim.- El Govern de l’Estat i l’Autonomia ha de treballar en un pla a curt termini, a mig i llarg, diferenciats.

Sense solucions: És evident que les decisions i acords polítics de la recent conferència a Washington, dels quals no serem informats com hauria de ser, esperem seran beneficiosos a llarg termini, però ens temem no aniran destinats d’immediat a qui pateixen les conseqüències i si afavoriran a la mateixa actual estructura bancària del nostre país que, en general, ha creat o ha participat en la crisi local.- Modificaran i ampliaran sistemes de control; emetran promeses, trauran “conills de les seves chisteres”; etc., seguiran els mitjans de comunicació informant-nos diàriament, amb opinions a favor o en contra, segons els convingui als seus interessos i ideologia, i suportarem els més tràgics fets humans: famílies trencades, violència de gènere, pederàstia, fam, noves malalties mentals, escassa docència, divorcis, etc. i els responsables directes, tots, de nou, a viure que són dos dies.- (No som pessimistes, aquesta és la realitat de la societat actual).

Amb solucions: Aquells països que, en general, els seus homes i dones consideren que la vida és un pas transcendental, creients o no, si aprendran la lliçó de la crisi.- Renovaran valors humans individuals i, per tant, afavoriran a la societat en la qual viuen.- Renovaran els seus quadres directius, creant capital humà.- Prendran mesures per fer ressorgir a emprenedors i pimes, únics que directament poden crear i aportar nous llocs de treball estables, dignes i millor pagats, així com riquesa econòmica social.- Renovaran l’autoritat i responsabilitat dels professors i directius a les escoles i centres d’ensenyament mitjà, fent-los de nou “mestres”.- Els pares de família, biològics o d’adopció, buscaran i aplicaran, pels seus fills i descendents, una llibertat responsable positiva, individual i col·lectiva, no capriciosa i irresponsable, per una deguda i honesta formació de la ment i el seu cor, hauran après la lliçó per a què en el seu país no torni a existir de nou una crisi promoguda i ocasionada per l’actual materialisme i consumisme insaciables, provocat per una ambició irresponsable desaforada.- Ambició humana sempre, però no superior al seu abast, al servei del bé comú, amb solidaritat.- I, el nostre país, Catalunya, ... veurem, millor dit, no sé si ho veuré, però sí hem de lluitar i col·laborar per millorar al màxim i tornar a ser una societat emergent, puntera i exemplar.

En definitiva, com diu el meu bon amic i company del Grup BC i del nostre Projecte, Sr. Jordi Tomás, no es tracta de “una època renovada, sinó d’una nova època”.

Gràcies per la seva lectura.

Isidre Segura Petit
Grup BC i President Fundador del Col·legi LLOR

AVANTATGES DE LA INTEGRACIÓ “PLURI-SECTORIAL” EN EL CAPITAL SOCIAL D’UNA ENTITAT DE CRÈDIT COOPERATIU

Els (socis) inversors d’una Entitat de Crèdit ”tradicional” cerquen principalment un DIVEDEND i unes possibles substancioses PLUSVÀLUAS anual.- Aquells que disposen d’una bona quantitat d’accions, es de suposar tenen a l’abast privilegis addicionals.- Els Socis d’una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” cerquen els referits valors econòmics però, fonamentalment, serveis de recolzament a les seves activitats i la identificació social de la seva pertinència.

Els recolzaments a l’associat, poden ser en base als diversos serveis bancaris, que disposi l’Entitat de Crèdit o aquells que sol·liciti directament el Soci, siguin de signe econòmic (serveis crediticis), o una inversió conjunta per una nova activitat, etc.- Com és natural, en aquesta darrera, sempre serà possible en funció del volum econòmic que pugui generar, el moviment operatiu financer i el benefici estimat.- Seguidament exposem una real suposició, que pateixen certs associats del sector agrari, en conflicte entre el mercat productiu i el consumidor, la solució del qual pot buscar-se a través d’una entitat de crèdit cooperatiu “pluri-sectorial” afí.

Dèiem en el comentari de data 3 ct. mes que els agricultors de Lleida estan molestos degut a un ingrés mitjà pels préssecs de 0,75 €/kg, mentre el consumidor a Barcelona pagava uns 3,5 €/kg.- A simple vista, estarem tots d’acord que el diferencial econòmic és excessiu, desfavorable al sector productiu.- Un recent estudi ens indica que a pesar de les nombroses despeses comercials: transport; lloguer de locals, l’inversió a fer en cambres frigorífiques, el personal comercial, despeses generals i un marge racional no especulatiu, el sector productiu, pot incrementar els ingressos en un 50 %, xifra important, depenent naturalment del volum i varietat del gènere a vendre.- És evident que a mesura que augmenta la diversificació de productes per a una mateixa xarxa comercial o punts de venta, el diferencial econòmic a favor del sector productiu és força més interessant, tant si son les botigues de propietat, com de lloguer, o en “franquícia”.- S’imaginen què significa per l’agricultor incrementar els seus ingressos en un 50%?

El lector s’adonarà que per a disposar d’una xarxa de punts de venta, inclús una simple directa comercialització, el factor inversió és determinant.- En tot cas, sempre és necessari l’existència d’una inversió i per tant transcendent participar en una Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial” en el capital social, com és el nostre Projecte, junt amb una direcció professional amb experiència financera, donada la inversió i control administratiu que comportaria tal estructura i activitat.- És evident que la responsabilitat de les decisions a prendre han de ser portades a terme mitjançant un Departament Sectorial intern, compartit, en aquest cas, pel sector agrari, membres de l’entitat financera i professionals del sector, amb clara visió de la seva funció i objectius, tal com es dóna en les excel·lents entitats de crèdit pluri-sectorials de Quebec (Canadà).- A més a més per obrir mercats a l’exterior és bàsic estar vinculat en una pròpia entitat de crèdit, de mentalitat oberta a quants més millors sectors.

Els comentaris econòmics aportats són ben entenedors i exemplars a favor d’un necessari associacionisme pluri-sectorial participatiu en una entitat de crèdit, per una màxima i diversificada font de recursos i de serveis bancaris i financers específics de cada sector participatiu i individualment, amb els seus corresponents beneficis, pel bé del sector, siguin PIMES i Emprenedors participants, de règim mercantil tradicional o de l’Economia Social, sempre, ben estudiades les propostes i gestionades correctament.

Aquestes són les expectatives i beneficis que el nostre Grup BC aporta mitjançant el nostre Projecte d’Entitat de Crèdit Cooperatiu “Pluri-sectorial”, pel seus coneixements i experiència financera i empresarial.